En un món globalitzat amb una xarxa única Internet, es desenvolupen una sèrie de subdelictes calificats com delictes de terrorisme o ciberterrorisme que cerquen infringir el terror a distància per medi d'ordinadors i sistemes de telecomunicació. El dany a persones i institucions és el destí últim d'aquests delictes de ciberterrorisme. El ciberterrorisme és canalitzat per persones amb coneixements informàtics 'podriem catalogarlos crackers ciberterroristes'.
A continuació presento una opinió del columnista Carlos Jiménez sobre el fenòmen del Ciberterrorisme (si no veieu bé la presentació, amplieu-la clickant sobre l'icona de la part dreta de la mateixa):
Vegem un contingut multimèdia sobre aquest delicte ón es planteja si pot ser més ficció que no pas realitat:
Amb motiu d'una intrusió xinesa als ordinadors del Norad aquest passat mes de Juny del 2007, introdueixo ara el concepte de guerra electrònica:
La guerra electrònica és un nou concepte de guerra en el qual els dos bàndols estan formats per experts en informàtica i telecomunicacions, la motivació dels quals és la destrucció dels sistemes d'atac i defensa del bàndol contrari (hackers, crackers i phreakers).
Els "soldats" d'aquesta particular guerra electrònica són hackers en sentit general.
Durant l'atac a l'Iraq, el propi George W. Bush l'any 2002 va firmà una directiva per a realitzar un ciberatac a gran escala contra la tecnologia iraquí.
Després de començar l'atac, van haver-hi rumors de que Iraq no disposava ja d'Internet gràcies a l'administració Bush. De fet, el que va haver-hi va ser un desbordament de la capacitat de les pàgines iraquís incapaces de soportar tant de tràfic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada